Penitència

Aquesta és la paraula que defineix la sortida d'aquesta tarda. Si, tal i com deia en el darrer post, em fa molta mandra entrenar per la tarda, no diguem ja amb la ventada que bufava. I és que el vent avui tenia ganes de liar-la. Ja durant els primers quilòmetres la tentació de fer mitja volta i tornar a casa era difícil de vèncer. Afortunadament havia quedat de nou amb l'Albert i aquest compromís m'ha fet continuar. Després, per sort, el vent ha anat baixant d'intensitat i ha estat "soportable". Finalment han sortit 65 km amb que poso punt i final aquesta setmana amb un trist total de 125 km setmanals.

Gràcies Albert!!!!

Els dies que em toca matinar em costa molt, molt, molt entrenar per la tarda. El cansament s'acumula i la falta de ganes fa que, inconscientment, busqui excuses per no sortir. Ahir era un d'aquests dies. Llevar-se a les 04:45 hores passa factura. Després de la jornada de feina i, una vegada has dinat, el sofà de casa és molt més atractiu que el sillín de la bici. Per sort l'Albert em va trucar per sortir a rodar. Parlant amb ell per telèfon anava mirant per la finestra i veia els núvols. Uns núvols d'un color fosc que no animaven gaire. Aquesta era la meva excusa per no entrenar. El sofà em cridava amb un so hipnotitzant, com quan les sirenes cantaven per atreure les naus d'Ulisses en aquell fragment de l'Odisea. Sort que l'Albert em va animar i va aconseguir, no amb poc esforç, que agafés la bici. Finalment ell tenia raó. Va fer una bona tarda. Si no hagués estat per ell no hagués sortit a entrenar ahir. Avui no tindré tanta sort. Gràcies Albert!!!!!

Com a motos!!! (Crònica cursa Parets)

Així hem anat avui, i no només per la mitja que ha sortit en la cursa (què també), sinó pel lloc on es disputava la prova. Els amics del AC Parets ens han organitzat una carrera espectacular i peculiar per l'escenari on es desenvolupava: el circuit de Montmeló. Participació molt alta, sobre els 230 ciclistes segons he llegit en el blog de l'organitzador de la Challenge. Al principi molts nervis entre els corredors i terra moll que, en alguna ocasió, ha donat algun ensurt a algú. Ritme infernal, casi de moto GP. Durant unes 5 o 6 voltes de les 15 que s'havien de completar ha anat destacat un grup de 8 corredors fins que ha falta de 5 voltes han estat neutralitzats. A partir d'aquell moment molts atacs fins que han marxat pel davant 5 homes l'Adolfo García, Jose Madrigal, Quim Rodríguez, Joaquim Albó i Joan Samaniego. A falta de tres he decidit arrancar en un dels trams de baixada i he pogut marxar amb en Josep Patiño. Al poc se'ns ha unit en Jordi Soler. Ens ha costat molt, però a falta de menys d'un quilòmetre per finalitzar, hem pogut enllaçar amb el grup de davant i ens hem plantat els 8 per disputar la victòria. Jo he arribat bastant ofegat, encara massa, que he pogut remuntar alguna posició i acabar 4rt. El guanyador amb autoritat ha estat en Jordi Soler, que tot i l'esforç que ha fet per enllaçar amb el grup de cap de cursa, encara li han sobrat forces per poder imposar-se al sprint. Quina classe!!!!

Classificació: http://www.ccp1930.com/docs/2010/challenge2010-2.pdf

Més info: http://challengesocialsbarcelona.blogspot.com/

1.- Impressionat vista des de la recta de meta del circuit amb el Montseny nevat de fons. Avui el circuit era per les bicis!!!

2.- Pòdium de la categoria MA30, amb en Quim Ródriguez com a guanyador.

3.- Amb en David i en Montse. La grupeta del Baix avui estava molt ben representada.

Torne-m'hi!!!

Avui que la pluja ha descansat hem aprofitat l'Albert i jo per sortir a entrenar, que ja tocava. Per mi era la primera i, segurament, la única sortida que faré aquesta setmana. Jo, mentre el cel estigui negre o plogui, em nego a sortir jejeje. Ens hem hagut de conformar amb 70 km, es a dir, poc més de dues hores. Durant la sortida ens hem trobat amb el crack Raul Cruz que havia punxat la roda de davant de la seva bici. Ens hem apropat a ell a veure si necessitava alguna cosa i, al final, ens hem ajuntat els tres i hem pogut rodar plegats comentant les "batalletes" del cap de setmana. Demà, per variar, hi ha pronòstic de pluja, així que, torno a insistir, si s'acompleix no sortiré. Espero que de cara al cap de setmana el temps ens doni un trégua i ens permeti gaudir de les curses que hi ha programades.

Volta a les Comarques de Tarragona

Aquest passat cap de setmana ha servit per, a banda de tornar a posar-me les piles en competició, per reprendre el contacte amb el companys de batalles. En aquest sentit, tant dissabte com diumenge, vaig estar parlant amb en Quim Arroyo, el presi del CC Montmell. Em va comentar que al setembre tornaran a organitzar la Volta a les comarques de Tarragona. Una bona notícia sense dubte. Durant la temporada 2009 el CC Montmell es va estrenar organitzant la primera edició d'aquesta volta per etapes. D'aquesta competició han editat un CD que recull un muntantge amb música i fotos de la carrera. El venen al irrisori preu de 5 €. Aquests diners es tornaran a invertir en aquesta segona edició de la Volta a les comarques de Tarragona Màster. Jo ja tinc el meu CD i animo a tothom a que en compri un. És en benefici de la categoria i de tots. Els interesats heu de contactar amb en Quim Arroyo a l'e-mail: JARROYO@GENCAT.CAT.

Només felicitar a aquest club perquè tot i la seva la seva curta exitència demostren tenir un gran interés pel ciclisme màster i estan fent un gran esforç personal i econòmic per tirar la categoria endavant a Catalunya.

Crònica carrera La Bisbal

Fred era poc el que feia aquest matí a La Bisbal però allà estàvem a la línia de sortida els incondicionals del patiment. El recorregut ha estat molt semblant al dels darrers anys amb tres passos per la pujada de Rupià i un bucle per Madremanya. Ja al reptxó de sortida primers intents i primera escapada del dia formada per pocs corredors i encapçalada pel corredor del AC Parets, Adolf García. Escapada que ha durat bastants quilòmetres. Durant tota la prova continues arrencades, però era en els passos per Rupià quan en Roger Argelaguer tirava de valent enfilant el grup i aconseguint trencar-lo en ocasions. En el tram de Madremanya la cosa també s'ha enfilat molt i ha anat de poc que no es trenqués el grup. Abans de la darrera ascensió a Rupià ho he intentat sense fortuna. Durant la pujada m'esperava que el ritme fos més ràpid però no ha estat així. He pogut aguantar amb el grup i m'he permès el luxe de no forçar a tope en els metres finals de la pujada. Error. A la baixada hi ha hagut un tall absurd que ha trencat el grup en dues unitats i m'ha condemnat a arribar en el segon. Les sensacions no han estat dolentes. De fet pensava que acusaria molt més lA pallissa d'ahir a la tarda a La Canonja. Finalment espectacular victòria del sènior Raul Cruz (CC Montmell) davant del grup capdavanter.

Crònica 1ª Etapa La Canonja

Mala sort durant aquesta primera etapa de la Challenge de La Canonja, però anem a pams. L'organització ens havia reservat una sorpresa. El recorregut no era el de cada any. Enguany han canviat les voltes al circuit interurbà per una prova en ruta també bastant plana. De sortida ritme molt ràpid i continus atacs en el grup principal, un pilot format per uns 130 corredors. Cap el quilòmetre 15, desprès que el grup neutralitzés una escapada, m'he decidit a provar-ho. Una i prou. A la meva roda ha vingut en Jony Rubio i un altre corredor que no conec. Els primers minuts de l'escapada han estat molt durs ja que només passàvem al relleu en Jony i jo i el vent era bastant fort. Uns quilòmetres més endavant han enllaçat en Jose González amb un corredor del Tarragona i, posteriorment, en Jose Madrigal. A partir d'aquí entesa i s'ha anat consolidant l'escapada sobre els 50''. Quan la feina més dura ja estava feta, ha aparegut la mala sort. De sobte la bici m'ha fet un estrany a la part posterior. He mirat i la tanca de la roda de darrera estava oberta. Estic completament segur que l'havia tancat bé perquè sempre ho comprovo. Amb aquesta roda ja és la segona vegada que em passa. Amb això no he tingut més remei que baixar-me de la bici i tornar a posar-la. Entre el vent i el terreny que, en aquest tram picava amunt, m'ha sigut impossible enllaçar amb l'escapada de la que formava part. Jo sol no podia contra 5 corredors a rellus. El pilot m'ha engolit i a partir d'aquí la cursa ja estava feta. No m'ha quedat més remei que mirar-me l'escapada, la "meva escapada", des de darrera. A falta de 8 km a meta, la mala sort de nou. M'he empassat un forat que hi havia en una cruïlla i he punxat la roda de darrera. Al final al cotxe escombra. Com és aquest esport!!!! D'anar al davant escapat a arribar a meta en el cotxe escombra sense "comerlo ni beberlo". Que hi farem!!! Queda el consol d'haver estat hàbil i haver pillat l'escapada bona, una escapada que finalment ha arribat a meta.

Classificació de l'etapa:

http://www.edosof.com/2010/canonja/

Com en un malson

No sé si en alguna ocasió heu somiat que voleu còrrer i, per molt que us esforceu, no us mogueu del lloc. Doncs aquesta ha estat la meva sensació avui durant tot l'entrenament. Cent quilòmetres d'agonia amb unes cames molt pesades i inflades que a penes responien a l'impuls sobre els pedals. Sort que l'Albert i el Xavi, els meus acompanyants durant aquest malson, m'han ajudat i han tirat de mi gairebé tota l'estona. El fort vent que bufava i els quatre dies d'aturada no m'han ajudat gaire durant la jornada d'avui. Finalment, amb més pena que gloria, un centenar de quilòmetres amb 30 km/h de promig.

Objectiu assolit

Aquesta setmana he pogut fer 200 km i això vol dir que he assolit l'objectiu que m'havia plantejat. Ja sé que no és un objectiu massa ambiciós, però el temps lliure del que disposava per entrenar no donava per més. Finalment he pogut sortir un total de tres dies, que són els que he comentat en aquests darrers posts que he publicat. La tarda d'avui ha donat per fer 65 km i això que he apurat fins pràcticament l'últim raig de sol del dia. Un parell d'hores en les que m'he trobat una mica més pessat que en dies anteriors però que he fet un promig de sessió de gairebé 32 km/h. No està gens malament tenint en compte la ventada que bafava durant la tarda. Amb això em planto aquesta setmana. Ja no hi ha marge per més. Fins dimarts no podré tornar a sortir més, però de ben segur que el proper cap de setmana estaré en carrera.

Poc, però algo és algo

Tal i com estava previst, aquesta tarda he pogut sortir a entrenar una mica. La intenció era poder fer, com a mínim, els mateixos quilòmetres que ahir, però no ha estat possible. El rellotge, que sempre porta un ritme constant, no perdona, així que m'he hagut de conformar amb poc més de dues hores. Finalment 65 km per acumular al sac del mes de febrer. Durant aquests pocs quilòmetres les sensacions han estat bastant bones. Durant aquestes dues darreres sessions m'he començat a trobar agust sobre la bici. Demà dia de descans obligat i ja fins divendres res de res. És el que hi ha.

80 km al sac

Aquest dimarts he completat el primer dels tres dies que tinc disponibles per sortir a entrenar durant aquesta setmana. He pogut fer uns 80 km pujant un port no gaire dur. Les sensacions han estat bastant bones. Molt millors que durant aquests mesos anteriors. Suposo que l'apretada de cargols de diumenge ha servit d'alguna cosa. De fet, jo quan millor em trobo es quan puc enllaçar alguns dies de competició consecutius, cosa bastant complicada darrerament a causa de la feina i del poc suculent calendari que hem tingut aquests últims anys. Dimecres i divendres seran els propers dies de bici que tinc pel davant. Malauradament aquest cap de setmana no podré anar a Olot a treure la carbonilla i el fetge. De moment, m'hauré de conformar amb aquests tres dies de bici.